¿Qué pensáis cuando se acaba el día? ¿De verdad os ha valido la pena o no estáis satisfechos como lo habéis aprovechado?
Una cosa es segura: mientras sigamos viviendo, siempre llegará un nuevo día.
__________________________________________
¿What do you think about the end of your day? ¿Is it worth or are not you satisfied?
One thing is certain: as long as we live, always comes a new day.
Una cosa es segura: mientras sigamos viviendo, siempre llegará un nuevo día.
__________________________________________
¿What do you think about the end of your day? ¿Is it worth or are not you satisfied?
One thing is certain: as long as we live, always comes a new day.
Brindo por los nuevos días! Ahí vienen...
ResponderEliminarCheers for the new days! They're coming...
Un abrazo / A big hug sweet heart
Siempre son buenos ^^
ResponderEliminarGracias por el comentario! Un abrazo para ti también!
A mi es a vegades. Hi ha dies que al concloures penso que he desperdiciat el dia. També és arran de passar pel Serra que tinc la sensació de que si no estic currant a pinyon, estic perdent hores en va. Però per altra banda crec que com a éssers sociables que som, ens hem de realcionar amb la gent, hem de disfrutar de la nostra joventut, ara que no ens fa mal res, ara que encara podem somiar, ara que no estem lligats a un marit (molt diferent de ser novios i cadascúi a casa seva) a una casa, a uns nens, a una feina de més de 40h setmanals. Crec que ara és el moment de VIURE. Però clar, com he dit avanç sem remou l'ànima pensant que mentre estic disfrutant no estic millorant o creant com a artista. Potser el meu problem és que ho veig més com una obligació que no pas com una altra forma de disfrutar de la vida. Potser és la merda d'espai detreball que tinc, si sigues amb vistes potser tot aquest rotllo no el tindria tant. =_=
ResponderEliminarPD: M'encanta la foto! :)
T'entenc Kura…
ResponderEliminarPotser em d'aprendre a veure el nostre treball com abans ho era: dibuixar per divertir-nos i transmetre lo que sentim.
Els estudis en el Serra (i en qualsevol escola) crec que ens fan canviar la perspectiva de veure el nostre gaudir de dibuixar com una cosa que s'ha de fer automàticament i quasi tractar-lo d'una manera molt freda, per a que agradi al públic i poder vendre.
Potser hem de tornar als orígens i mirar de "treballar per l'art". Però, la veritat, és molt difícil en la nostra situació…
Treballar dur per vendre i quan estiguem ben assentades, dibuixar relaxades per la nostra felicitat.